He penjat les fotos al Feisboc, però dubte lleugerament que aquestes reflectisquen tot allò que em viscut a la capital francesa.
5 març
Arribada nocturna, fred parisenc, guants, maleta de deu quilos i tickets de bus comprats per Internet amb la fi d'evitar cues. Tu saps parlar francés?
I capficats en què l'italià era més comprensible per a ells, francesos i poc simpàtics, que l'espanyol...do you know quando arriva il prossimo treno?
6 març
Métro, un euro i trenta cèntims. Notre Dame, primera visita, gratuïta tota ella i després la Sainte Chapelle i la llum que entrava inadvertida per les seues colorides vidrieres. Aprofitant el bon Sol dinem un entrepà i seguim pels Champs Elyseés, passant l'Arc du Triomf fins la Torre Eiffel. Culminada la pujada a la torre metàl.lica per la suma de 7.30 euros, fotos, fred, un poc de mal de cames el primer tram a peu, però satisfacció. Crêpe per a sopar, música en directe i nit cervesera. Alegria.
7 març
Pompidou, punt d'encontre, tuberies i color. No ens van els horaris francesos i decidim anar cap a l'Opéra Garnier. Val la pena la inversió de quatre euros per a saboretjar eixe lloc on la música és converteix en una de les seues tantes variants, espectacle. Després de sentir-nos com a senyorets i senyoretes de l'alta burgesia francesa, abaixem del núvol i dinem en les escales de dit edifici un tant recarregadet excepte pel sostre impressionista. Sandwichs rudimentaris de salami i “quesito”. Alta gastronomia francesa.
Visita a la Défense, vistes, carreres d'escales i escalons i ulladeta al Pull & Bear que manca a Firenze. El nostre amic el consumisme ens persegueix, però no en volem saber res d'ell. Algú acaba cedint…
Alba va quedant-se sense veu progressivament, les Juanoles de contraban fan un poc d'efecte...sense veu i sense bateria en la càmera xafem Mointmatre i els seus inclinats carrers. Falten les fotos a la meua superextra Canon del Sacré Ceour i el seu pintoresc barri, però la seua essència perdura. Sopar oriental, observant als xinos menjar arròs blanc desesperadament, "estil hamster", i Moulin Rouge de nit.
8 març
Dutxa! Qui era el següent? Obri l'ull soneguera!
Agafem forces com cada matí amb el petit déjeuner que es componia d'un suc de pomelo o taronja tipus tang, un panet, confitura i mantega Président un café o xocolate i el senyor croissant. Visitem el Museé Orsay, impressionisme impressionant, records d'hores d'estudi i lliçons d'història de l'art, alegria pera donar-te'n que coneixes més quadres dels que et pensaves i tot gratuitament per ser estudiants d'aqruitectura i disseny.
Com que no hi ha ganetes de vore el Louvre perquè tenim la sessió de museus completa, decidim fer una vesprada suau i tranquil.leta. Passeig, dolça sorpreseta per al xic més alt, tanti auguri! I cafenet en una cafeteria on cada café et costa el mòdic preu de tres euros.
Nit perfecta a Alimentation Générale al barri llatí, grup de metall femení, tapetes espanyoles amb toc francés, cerveseta fresca i ganes!
9 març
Hui si que toca Louvre. Per això, per que agafem forces ens han posat el croissant més bo en tres dies. Ja ben servidets d'energia eixim en direcció cap a la característica piràmide de cristall. Jornada plena d'art i artistes. Acabes un poc cansat però satisfet, i amb la sensació d'haver-te impregnat de la saviesa que hi ha sigut cultivada durant uns quants segles d'història.
Hui toca dinar un crêpe estil Beyrouth amb el corresponent crêpe dolç de postres. Poc després comprem les dos millors baggette (no sé com s'escriu en plural) que he menjat en la vida per a sopar a l'aeroport. Les acompanyem d'un paté de foie boníssim damunt de la tauleta de la recepció de l'hotel Saint Sebastién, acompanyats de la cara de sorpresa del recepcionista, i posem els entrepans dins les maletes.
Il viaggio è finito. Autobus, perquè Ryanair està enamorat dels aeroports perduts, íntims i quasi inaccessibles. Avió més retràs i menjada de la baggette. Arribada a Pisa més autobus de Terravision perquè arribem a hores intempestives i no hi ha tren amable que estiga despert. Però a pesar de tot el cansament, la sensació de benestar no desapareix. Impregnats per la màgia parisenca dormim ja al nostre llit florentí i ordenem tot allò viscut en somnis i records.
Seguisc tenint la sensació que és impossible “plasmar-ho”, se m'escapa de les mans, adquireix dimensions gegants que no caben en un A4, ni en un format JPG, ni en aquest escrit…
Quatre dies després, escric, amb un poc d'enyorança, mentre espere l'arribada d'un vol nocturn de Ryanair. Visita!
